Moricandia arvensis
 | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Brassiceae |
| Gènere | Moricandia |
| Espècie | Moricandia arvensis  DC., 1821[1] |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Brassica arvensis |
| Sinònims |
|
El coletxó, colèjol o moricàndia (Moricandia arvensis) és una espècie mediterrània pertanyent a la família de les brassicàcies.
Etimologia[modifica]
- Moricanda: nom en honor del botànic suís Moïse Étienne Moricand (Moric.) (1780-1854).[3]
- arvensis: mot que prové del llatí arvum = conreu, camp cultivat.[4]
Noms vernacles[modifica]
alcolejo (PV), colejo (PV), colejó (PV), coléjol (PV), colèjol (PV), coletjo (PV), collejo (PV), colletxó (PV, C), colletxó comú (C), coletxó (PV, C), coleta (PV), coletxó comú (C) i moricàndia (B).[5]
Descripció[modifica]
Camèfit molt ramificat des de la base, s'alça fins a 65 cm. Les tiges són erectes, ramoses i llenyoses a la base. Les fulles, de color glauc, basals no formen una clara roseta, són obovades, d'àpex obtús, amb la base més o menys cordiforme; les caulinars van de crenades a senceres, amplexicaules, amb àpex d'agut a obtús. Les flors estan agrupades en un raïm de 10-20 flors, amb l'eix no flexuós. El calze amb 4 sèpals mitjans, linears, oblongs i obtusos. Els laterals són oblong-lanceolats, gibosos a la base. La corol·la presenta 4 pètals de 21-29 mm, de color lila, més rarament blancs. El fruit en síliqua linear, de 30-60 x 2-3 mm, rectes, erectes, lateralment comprimides, quedant més o menys en perpendicular respecte de la tija. Les llavors són de quasi 1,2 x 0,8 mm, biseriades, el·lipsoïdals, aplanades, àpteres i de color marró. Floreix de març a juliol.[4][6][7] 2n = 28.[8]
Distribució i hàbitat[modifica]
Creix en zones ruderals acusadament nitròfiles, com ara cultius, cunetes i llocs alterats. Sobre substrats bàsics, guixenc o calcaris, des del nivell del mar als 700 m d'altitud.
Apareix en el sud d'Europa i el nord-oest d'Àfrica. A la Península Ibèrica, al centre, sud i est. Present a tots els Països Catalans, a Catalunya, abunda a les terres des del nord de l'Ebre fins al terres d'Alacant.[9]
Usos[modifica]
És un bioindicador de sòls pobres, secs i nitrificats.[10] També és una planta mel·lífera.[11] Rarament consumida en amanida,[12] però sí com a aliment per al ramat.[13]
La moricàndia atrau a un gran nombre de pugons durant tot l'any sense que li supose un mal massa gran a la planta, és el que s'anomena planta búnquer, aquest tipus de planta és interessant per a tindre presses alternatives als camps i horts per als depredadors i parasitoides. D'aquesta manera, quan arriben les espècies de pugó que poden convertir-se en plaga per als cultius, els seus enemics naturals ja es trobaran en la zona i dificultaran que la població esdevinga en plaga.[14]
Galeria[modifica]
-
Individu en camp -
Hàbit -
Fulles -
Flors -
Fruits
Referències[modifica]
- ↑ https://www.gbif.org/species/5376035
- ↑ https://inpn.mnhn.fr/espece/cd_nom/108805/tab/taxo
- ↑ «Moricandia arvensis» (en castellà). EcuRed. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Moricandia arvensis» (en castellà). [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | Moricandia arvensis». Termcat. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Moricandia arvensis (L.) DC.». Herbari Virtual de la Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Moricandia arvensis (L.) DC. subsp. arvensis». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-02-19. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Moricandia arvensis (L.) DC.» (en castellà). Herbario de la Universidad de Almería. Arxivat de l'original el 2023-03-31. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Collejón (Moricandia arvensis)». Institució Catalana d'Història Natural. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Pla especial urbanístic d'ordenació de la finca del Celler dels Vilars». Pla especial urbanístic d'ordenació de la finca del Celler dels Vilars, Octubre 2011, pàg. 8. Arxivat de l'original el 2016-04-09 [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ Mateu, Isabel. «Flora valenciana d'interès apícola», 04-04-2002. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ http://floraebre.blogspot.com/search/label/Moricandia%20arvensis.%20%28L.%29%20DC.
- ↑ quemaoviejo:. «Moricandia arvensis (Collejón)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-10-20. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ Alins, Georgina; Lordan, Jaume; Rodríguez, Neus. Guia de plantes per afavorir els enemics naturals de les plagues. IRTA, 2019, p. 60. ISBN 978-84-09-15144-8.
